《 He viscut algunes vesprades jugant amb la s’obra del temps banyant els peus d’alegres i records
que corren volent amagar-se, abans de ser trobats per estrelles sense llum.
On està escrit que no podem somiar coses agradables en els nostres somnis?
Em conforme a mesura que sé que no és només una il·lusió curta d’imatges, que es desfan en els pensaments quan estan plens de bonics somnis.》@.@.@.
《 Entre alguna turmentes dels matins, deambulen en els meus pensaments confusos entre la pluja que va caent, mentre jo busque la resposta per desxifrar el moment. Bach acorralant frases per donar-li sentit als buits que trobe dins dels meus buits. Procure triar els passos que en condueixen en una tranquil·la pau al cor. La confusió a voltes, corre darrere del vers que s’acomoda en els meus pensaments sense pietat, abans de ser lama dels meus versos que sols en pertanyen a mi tots aquells que no voldria que foren mai només, una efímera realitat.》@.@.@.
《Si passes ignorant la teua l’edat, no envelliràs fins al teu últim viatge.
Personalment, jo no pense en l’edat que tinc, estic només pense en el fet que estic viva.
No deixes que la tristesa del passat, ni la por del futur, et faran malbé l’alegria del present.
La vida cal aprendre a viure-la.
Hi ha persones que estan tancades a casa sense eixir, en molt de temps.
Crec que tots voldríem poder arribar a vis aulos, m’agradaria poder aplegar, ja viureu aquesta bonica experiència
Continuaré actuant com Si encara no tingués els anys que tinc, perquè l’edat si pots passar d’ella seràs més feliç i t’acostumes a viure millor la vida.》
《 LA tardor m’atrapa entre fulles de colors marrons i grogues que van caient entre la seua melancolía tornant records que abracen el cor.
Què tens octubre?
Em pregunte. T’emportes els meus dies i continue mirant el rellotge i el temps va esgotant sense adonar-me’n conte.
Que hi ha al meu cap que s’allunya i es queda absent, de records, que no volen quedar en l’oblit, i tornen de colp i volta, però a poc a poc t’ornaran a quedar una altra volta en l’oblit de la vida.》
《 Una altra nit més pero la son no ma companya, es converteix la nit en un etern martiri, són grans els pensaments omplint aquest moment de somnis.
Una nit més pensant en nostàlgia i silencis del llenguatge nocturna entre les ombres que veig mixa adormida.
Ací estic en el llit en aquest anar i tornar d’idees somnàmbules que es manifesten entre les hores del son i la meua realitat.
Una altra nit més que és eterna i la imaginació no para fent ronda i celebrant
la inquietud que marquen les hores mentre descobrisc que totes les posicions en el llit són bones per somiar.》@.@.@.
《 A voltes mirant el cel, veig com brillen les estrelles quan palpiten en força, crec que saben que estem miren-les. Els meus ulls, sempre busquen l’estrella més gran i la que més brilla, en ella puc recordar, aquelles persones que se n’anaren per sempre, que estimava, perquè quan les mire sempre pense en elles. Quart els núvols tapen les estrelles, i comença, la pluja, la lluna riu, perquè sap que els camps, sempre estan preparats per a rebre les gotes d’aquella pluja que el temps ens regala. Les persones quan estem en vida, som com estrelles tenim llum, però quan ens apaguem Eu fem per sempre, causant, dolors en l’ànima i en el cor, és un dolor etern, que les estrelles, ni el temps no coneixen, perquè el dolor nostre són sentiments, que portem dins, i quan desapareguem, també desapareix el nostre brilló, per sempre 》@.@.@.
《 Sempre que vaig de viatge també solc omplir les maletes de molta il·lusió, molt d’amor propi, que mescle amb paciència fortalesa i comprensió.
Solc convidar-me a fer passejades, a ballar, a prendre’m un café, a llegir un llibre i gaudir la meua soledat, m’invite a ser jo mateixa. I quan pense a tornar, done gràcies al senyor per regalar-me aquests bonics dies de pau i descans.
Mirar enrere, no està en els meus plans, allò que es queda, s’oblida, allò que es deixa anar, es mor.
Desitge a tots un bon, viatge, dones i homes que són lliures i saben organitzar-se i viure la seua vida.
Que tingueu un bonic viatge dones i hòmens som lliures, i hem d’aprendre a caminar a poc a poc per poder contemplar aquest bonic viatge que es diu vida.》@.@.@
《Una altra nit més pero la son no ma companya, es converteix la nit en un etern martiri, són grans els pensaments omplint aquest moment de somnis.
Una nit més pensant en nostàlgia i silencis del llenguatge nocturna entre les ombres que veig mixa adormida.
Ací estic en el llit en aquest anar i tornar d’idees somnàmbules que es manifesten entre les hores del son i la meua realitat.
Una altra nit més que és eterna i la imaginació no para fent ronda i celebrant
la inquietud que marquen les hores mentre descobrisc que totes les posicions en el llit són bones per somiar.》@.@.@.
《 Que tots tenim un avui per viure i gaudir. Fes el que de debò et faça estar bé. No et preocupes per ximpleries o problemes que no es puguen solucionar perquè és temps perdut. Viu cada circumstància, cada prova, i aprén. La vida és un ensenyament diari. (Passar-ho bé) en el teu caminar. Ningú no surt viu d’aquesta vida. A la vida estem sols, no pots condicionar la teua felicitat als altres, has de pensar en tu primer sempre. Per construir la teua felicitat. Viu de tal manera que res siga en va. Gaudeix al màxim cada instant… Dona sempre el millor de tu, perquè quan mires enrere… Pots dir, ha valgut la pena.》
