《 El matí em sorprèn entre dubtes i en eixe moment envenen noves ganes da sumir el desafío d’una nova aventura i torne a començar el nou dia amb il·lusió i força.
De vegades cansa la idea de caminar per camins inexistents on et porta el pensament on reina la quietud i només pots mirar cap endavant.
De vegades veig cavalls galopant entre rutes sense sentit fugint del destí en mons de soledat però ells segueixen sempre igual el seu bonic cavalcar.
No amage la tristesa de veure passar el temps on ell va canviant i jo també el meu pensar, mentre vaig els meus somnis navegant i em fan la vida més suportable》@.@.@.
《 Sempre, s’aprén amb cada lliçó de vida- Vaig aprendre- Que no sempre el que abraça sent el teu cor. Que pocs són els que escolten i molts els que parlen. Que no sempre el que va al teu costat, camina al teu pas Que sent desiguales algunes vegades es coincideix amb la mateixa situació. Que l’amistat poques voltes te la trobes. Que el silenci no sempre atorga. Que la lògica poques vegades té lògica. Que res és el que sembla i que de la humanitat desconeixem moltes coses.》@.@.@.
《 Si el veuen feliç passen de tu.
Si el veuen trist i apaga volen saber que el passa.
Si surts et pregunten on vas.
Si tornes et pregunten d’on vens. Si s’engreixés, et miren i et jutgen. Si t’aprimes, creuen que estàs malalta. Si vesteixes bé, ets presumida i vanitosa. Si vesteixes malament, ets molt descuida. Si plores, estàs fet pena.
Si dius el que penses, ets arrogant.
I si et justifiques, ets problemàtica, la gent només sap criticar, així que no importa, continuem sent qui som i deixem que els altres parlen.》@.@.@.
《 És deixar de ser víctima dels problemes i tornar-nos els amos de la nostra pròpia història.
Ser feliç és aprendre que no sempre les nits seran serenes i tranquil·les perquè les tempestats existeixen.
Ser feliç és acceptar que sobretot i les persones que més estimem, ens poden ferir.
Ser feliç és acceptar que fa temps que guardem la confiança i només en segons podem destruir-la. Ser feliç és acceptar que la vida és curta i que el temps que perdem no tornara més.》@.@.@.
《 Cada un de nosaltres, som únics, exclusius, cada persona és un fenomen, d’una sola volta, de pensar diferent. Que mai es repetirà. Tenim una mescla única, de caràcter, i personalitat. Som únics, cada és cu en la nostra constel·lació familiar, i particular, naixen, en moment específic de la nostra vida, en un entorn, natural i Únic. Som singulars i, això té una gran importància en les nostres vides. Sols nosaltres i podem portar a cap, totes les nostres tasques, úniques, que ens proposem en la vida. Ningú les pot fer igual com nosaltres. Per eixe motiu, no vulguem semblar a ningú, ni esperar que nasca ningú igual ni que siguen com tu, això és impossible. Som com som, i acabarem igual con, hem Sigut, S’EMPREN @.@.@.
《 Són difícils d’oblidar aquelles persones que
marcaren d’alguna manera la nostra vida qui en la seua forma de ser entraren a poc a poc sense importunar.
Són difícils d’oblidar qui sols en un somriure tan boliquen i t’entren en la teua vida, convidan-te a estar amb elles i fer de la teua vida una bonica aventura.
Són difícils d’oblidar aquelles persones que tenen el seu món a part i sense pensar entren en el teu món i es mostren diferents, i tot eu comparteixen.
Són difícils d’oblidar
qui t’ha fet part dels seus projectes, de les seues alegries dels seus fracassos i èxits qui ta acceptà tal com eres en aquest món imperfecte.》@.@.@.
《 Em sembla que tot just ahir era jove… Però no. En certa manera va ser fa molt de temps… ¿On marxen els anys…? Sé que els vaig viure.
Tinc visions de com van ser, i d’aquells somnis que tenia.
Ja estic en l’hivern de la meua vida i gairebé m’ha pillat per sorpresa.
Recorde que em pensava que aquell hivern estava, tan lluny, i no imaginava com seria.
Però tot arriba.
Els meus amics que queden estan jubilats i canosos- Com jo, es mouen més lent. Alguns estan en millor forma, altres pitjor que jo, però a tots veig el canvi. Fórem joves.
Ara som aquelles persones grans que mai pensàvem que seríem algun dia. Així he entrat en aquesta nova etapa de la vida.
Si encara no t’ha arribat la teua tardor, deixa’m recordar-te que vindrà molt més ràpid del que penses.
Qualsevol cosa que vulgues aconseguir a la teua vida fes-la ara, ràpid.
No ho posposes.
La vida passa ràpida. Fes tot el que pugues avui, perquè mai estaràs segur si ja estàs al teu hivern.
Només DÉU sap si obtindràs viure totes les estacions. Així que viu avui i ara, i dona ara les coses que vols que els teus éssers estimats recorden.
La vida és un regal que ens ha donat el senyor.
Fes d’aquest viatge una cosa única, agradable, per a tu i per als teus éssers estimats, i en general per als que t’envolten.
Gaudeix els teus dies.》@.@.@.
《 Plora el temps que calga, no per mites que les persones tallen el teu dolor.
Molts pensaran que exageres, però la realitat és que ningú no pot entendre el que no li ha tocat viure.
Et va fer mal a Tu, no a ells, per això li resten importància. Plora, però quan estigues preparat, eixuga les teues llàgrimes, aixeca’t i comença de nou.
El dolor no es cura fàcilment, però t’assegure que no dura tota la vida.
Agafa totes les teues forces i prepara’t per si arriba un altra volta.》@.@.@.
《 Animats per atot plasmat entre els raigs de l’alba que ens
desperten les ganes de fluir l’esperança de viure-la vida-
DIMARTS.
Somriure natural que acudeix en donar pas a la primavera que en la seua esplendor ens mira abans d’aplegar el dia.
DIMECRES.
L’alegria es manifesta davant l’aroma quan el cos adormint convida a somiar amb un bonic dia i amb cor ple de vida.
DIJOUS
Un sospir delata que S’acosta la primavera en un bonic despertar i el meu cap somia amb la brillantor d’un bonic sol.
DIVENDRES.
Em desperten el cant dels ocells a la matinada i em recree una estoneta més esperant lora per al s’arme i donar gràcies a Déu.
DISSABTE i DIUMENGE
Si em donen a triar poder néixer de nou, triaria estar en el mateix lloc que he estat i he viscut sempre, en el meu poble Simat de la Valldigna.》@.@.@.
