《 Al davant, un nou any s’obri, ple de possibilitats, somnis i d’esperança. Un any que ens convida a explorar, descobrir nous horitzons, i a trobar el nostre destí.
Amb cada pas, trobe un nou capítol on s’escriu al llibre de la meua vida, la història que em fa estar viva plena de desafiaments i aprenentatges, que per moments em fa créixer, i altres voltes em fa ser millor.Però en aquest camí no estic sola, Tinc la meua família als meus éssers estimats, als meus amics. Tinc les seues paraules d’alé, el seu suport, el seu amor i la seua presència, que em fan sentir viva.
Així que comencem aquest nou any, amb fe, l’esperança amb el cor ple. I encara que no sàpiga què m’ofereix el futur,estic preparant-me per a tot el que vinga.
FELIÇ ANY NOU PER A TOTS I MOLTA SALUT.》@.@.@.

《 La meua ombra la que Mai m’abandona i sempre esta amb mi,
allà on vaja, és una presència que passa desapercebuda, però que sol veure-la. A contrallum.És l’ombra del meu passat, del meu present
de les meues pors alegries i els meus dubtes, dels meus errors i els meus fracassos,de tot el que passa amb la meua vida.També és l’ombra del meu futur, dels meus somnis de les meues aspiracions,
de les meues esperances i les meues il·lusions,
de tot allò que em fa avançar.Així que no intente escapar
de l’ombra que em segueix,
perquè sé que és una part de mi,
que em fa ser més fort a la meua vida i Mai estic sola.》@.@.@

《 DESEMBRE…
Ha partit novembre, i arriba desembre, però el vent ni s’immuta, continua escombrant il·lusions, encara que l’hivern i el Cap d’Any, ens estan xafant els talons, aquí estem resistint i volent. Parar el temps.
L’hivern arriba, ve a poc a poc, s’escampen els somnis s’encenen els desitjos i en el fred d’aquest dia obren les ales els ocells per abrigar alimentar i acariciar els seus fillets per rebre un nou any també junts en família.》@.@.@

《 Alguns pensaments els tinc rebolicats
són com telaranys, són desitjos que s’han perdut per als camins.
Tinc mils de fotos
que en compte de recordar aquells temps en alegria produeixen en mi records de tristesa i enyorança.
Hi ha pensaments
Que estan entre el meu record i no sé com entendre’ls
Sento un buit perdut com una cosa que mai va ser meu on només la il·lusió em porta a aquell temps amb molta força.
Hi ha pensaments
Que són com una guerra en encreuament de somnis i quimeres per recordar que la realitat passa només quan mire la realitat perquè només són que pensaments.》@.@.@.

《Una vegada dos
amigues després de tems sense vores toparen en un bar es saludaren en molta alegria, s’assegueren per xarrar i fent-se un café.
Una li comentà en to de queixa a l’altra …
Ma mare em truca molt per telèfon, per demanar-me que vaja a parlar amb ella, o per demanar-me que la porte algun lloc, o que vaja a menjar a casa seva. Jo baix poc i a voltes hem Senç molesta, per la seva forma de ser i demanar-me les coses🙄…
Ja saps com són els vells: expliquen les mateixes coses una i altra vegada!!
A més, mai em falten compromisos: Que passejar, que el café en el bar, que els meus fills, que les amigues, i algun viatge, etc . 😀
“Jo, en canvi, va dir la seva companya (parle) molt amb la meua mare. Cada vegada que estic trista, la busque a ella, quan hem Senç sola, quan tinc un problema i necessite fortalesa, acudeix a ella i hem Senç millor “😐.CARAM ” diu l’altra – ets millor que jo”.😏
“No ho cregues, soc igual que tu. Va respondre l’amiga amb molta tristesa. Visite a la meua mare en el cementiri ( cementeri)”😣
Fes-ho, abans que siga massa tard i recorda. “Els nostres vells necessiten poc, però aquest poc ells (ho) necessiten molt”.》@.@.@.

《 En un món que dorm, on la veritat calla, la realitat desperta, i la il·lusió ens envolta.
On la gent camina sense veure, amb ulls que no sabem ni mirar, amb cors que no senten amb ànimes que no parlen.
La realitat és com un mirall, que reflecteix el que som, però ningú no s’atreveix a mirar sé, perquè fer-ho és dolorós.
La realitat és un crit, que ens espanta amb amenaces de gerra que ens fa viure en tensió i angoixa perquè el crit és fort.
Així que seguirem sense poder dormir, en un món que la realitat continua sent aterridora, és com un secret a crits que ningú pot entendré.》

@.@.@

《 Entre pensaments vaig girant la roda de la vida, buscant entre endevinalles i senders confosos entre les intensions de la gent entre somriures amagant les tristors.

Atrapa entre paraules, la vesprada es fa ombra i aplega l’anomenada incertesa, que allunya la nostàlgia que es fa la propietària del meu estat envaint elsmeus pensaments.

Atrapa entre paraules, Perdudes per carrerons de la ment i de preguntes inesperades acumulades, i perduda entre boires, fent forts els castells buits entre moltes opcions i opinions, Estic Atrapa》

@.@ @ .

《 No puc imaginar que en el meu camí trobaria sentiments com els que he trobat plens d’encesos de bellesa com de boniques flors sempre a prop de la meua fràgil mà, la meua màgia es surt com en una mar blava. Amb uns bonics àngels dormint al meu pit entre amor pau i dolçor, sortint una curta espera. Ja ho tinc gairebé tot, tinc la riquesa de la meua família en les meues entranyes i soc una persona que ha trobat la felicitat i la calma.》@.@.@