《 En el dolç silenci de l’habitació Tantes vegades estic desperta enyorat aquells dies passats Només es sent el tic tac del vell rellotge, segueix sentint al meu costat eixa soledat que tantes vegades he buscat, i ara que estem a soles en eixes nits fredes Em sembla ara un gran suplici … Ara em sembla un poble sense vida. En mirar per les finestres on veia vida, ara veig un silenci de mort, Veig un poble buit. Com una ombra nefasta Totes les portes tancades; el poble, moribund tancat dins les cases, Està el món de virus infectat. Ja pànic i està tot paralitzat. Estem vivint l’horror de la soledat i de mort, Tot és trist pel voltant. Tornaran les rialles i el soroll en els carrers. Tornarà la pau tan anhelada Però mai tornaran persones que se n’anaren sense ells voler, ni tornaran aquelles hores perdudes, Encara que un dia oblidarem tot aquest GRAN TRAUMA》@.@.@.