《 Van passant els anys i anem acumulant saviesa quasi sense adonar-nos ni conte. He deixat de fer algunes coses que feia quan era més jove, però done més valor a altres coses que semblaven inútils i ara són molt importants.
He deixat de voler agradar ha tos, i acceptar-me a mi mateixa, he deixat els espills, els tacons i alguns vestits.
Avui em vestisc com vull, amb roba còmoda i sobretot veure’m bé i sentir-me millor.
He deixat les nits de festa per, escoltar música i escric els meus poemes per poder viure aquelles històries que m’ha regalat la vida. He deixat de fer servir maquillatge per a estar guapa, ara només porte una mica de coloret que embelleix el meu somriure.
He canviat les copes de vi per tasses de café amb llet, i he començat a saber viure-la vida amb totes les meues forces amb la gent que estime
El meu rostre es posa alegre en observar la simplicitat de la naturalesa, porte a les meues orelles el fet de trinar dels ocells que alegren el meu caminar.
No, no m’estic tornant boja, m’estic tornant selectiva, gastant el meu temps en aquelles històries que alguna vegada em van explicar, rescatant alguns llibres que a mitges vaig deixar i no havia pogut acabar.
Ma grada dormir prompte els dissabtes, és que també els diumenges cal despertar-se prompte i gaudir el café amb llet sense pressa.
No és ser més vells el camina lent, és per observar, millor la poca traça dels que de pressa caminen i van tropesant amb els descontents. No, no m’estic posant boja, estic començant a viure la meua darrera etapa, amb amor, i coneixement.》@.@.@.