《 Està nit, té vist passar, pel camí dels meus somnis.
Estava mig adormida i tu, no ta donares compte que jo et mirava, però en el meu somni, inconscient encara, et vaig conéixer. Et vaig veure trist caminant sol, sense rumb.
Quan en el meu somni, vas despertar, em digueres, que volies portar-me al cel per escriure el meu nom, en la més gran i bonica estrella del firmament. Jo, et CONTESTI.
Anirem, on les lletres, es tornen estrelles, les paraules, es fan amor, i els nostres cors, sempre seran part, de totes aquelles meravelles, que ens regala l’univers.
Ara, ma graderia besar-te, perquè així s’il·luminaria aquesta fosca nit sense lluna.
Però a la fi, sempre pense el mateix, que ens adonem, que tot l’amor que rebem, és aquell mateix amor que donem 》@.@.@.