《 Està nit, té vist passar, pel camí dels meus somnis. Estava mig adormida somiant i tu, no ta donares compte que jo et mirava, però en el meu somni, inconscient encara, et vaig conéixer. Et vaig veure trist caminant sol, sense rumb.
Quan en el meu somni, en vas parlar, em digueres, que volies portar-me al cel per escriure el meu nom, en la més gran i bonica estrella del firmament. Jo, baix contestar. Anirem, on les lletres, es tornen estrelles, les paraules, es converteixen en poesia, i que tots nosaltres, sempre formarem part, de totes aquelles meravelles, que ens regala l’univers.
Ma grada la teua presència, perquè quan tu estàs s’il·lumina la nit sense haver-hi lluna. Però el final, sempre, serà el mateix, que sabem, que tot l’amor que rebem, és aquell mateix amor que donem 》

@.@.@