《 Mirem, però no sabem veure les coses.
Som secs que veient no podem veure.
Però el camí de la vida, ens fa veure, moltes coses.
Pel camí, s’aprén
Que ser alt, no és haver crescut molt.
Que ni mirant, veus allò que vols veure.
Que escoltar, no és només poder sentir.
Per poder lamentar-nos no cal plorar.
Ni per anar més en lluny, no tens per què córrer.
Pel camí s’aprén
Que caminar sol, no és estar en soledat.
Que acovardir-se, i espantar-se alguna vegada, no és ser cap covard.
Encara que ensenyes el teu somriure, no vol dir que sempre, sigues feliç.
Pel camí s’aprén
Que un somni bonic, d’amor pot obrir-se com flor, que aquesta flor de vegades mor, però si dura poc, és tot aroma, color, Il·lusió, és viure.
En el camí s’aprén
Que l’ésser humà no vol ser humild la humanitat te aquesta qualitat, de confondre i donar moltes voltes a un problema arta trobar la solució.
No és el mateix servir, que ser un bon servidor》
@.@.@