《 Bach aplegar com el tems per quedar-me per sempre.
Però aplegava, en l’orgull ferit, la ment desfeta, i l’anima en suspens.

Estava en la ment molt baixa, I em demanaren ajuda, que molta fam i fred portava.

Que simple baix ser, i aquella persona que covard.
Em Bach donar conte Ràpid, però un poc tard.

Se n’anava fent llastima, i deixant les seues penes, però san portava les mans ben plenes.

Se n’anava orgullós i altiu, i repetint que, igual que jo avie ha arribat, allí i encara estava viu! Deia que portava l’orgull ferit, la ment desfeta, i l’anima en suspens.

Però jo continue en les mans buides, i aquella persona se’n va anar ben fart, i les mans plenes.I aplegarem a les mateixes condicions, i al mateix temps. Portàvem l’orgull ferit, la ment desfeta i l’anima en suspens.I aplegarem igual, com aplega el temps, per a quedar-nos per sempre》

@.@.@.