《 Tinc molts pensaments, guardats en el llibre de la ment, batalles de vida, pluges de fred i calor, i la calma, que els sentits sempre porten al meu cor, són com llisons de vida, que naixen a la foscor de la nit, em porta melancolia quant, viatge per la llum de la lluna, estic feliç, quant note que m’absorbisc en els meus sentits, és com un elixir lluminós, de ilusió, que em porta per eixos senders difícils, de vida.

Transitant pels camins del món, en algunes risses, però també, jan dolors.

Guarde i sempre tinc, el perfums que puc guardar quan estan en mi, ells s’escampen com la llum i el dia, repartint, les, olors i la seua poesia.
Com es pot gaudir, duna bonica i càlida nit. D’aquesta lluna plena, o aquella estrella de plata, que s’amaga en la lluna.

Jo sempre esperaré un bonic, i càlid dia, per poder saber, que el meu cos, sempre està gaudint, d’aquesta bonica vida.》

@ @.@.