《 Sota un cel indiferent, un jove somia despert, assegut a la vora d’un llac, el seu estómac l’alerta en silenci.
Mirant les barques a l’aigua, reflecteix el seu anhel, en un llarg sospir.
Entre les tranquil·les aigües, busca l’esperança, d’un món de somnis que vindran.
El llac murmura secrets que no comprén.
Mentre els seus pensaments continuen pel vent.
Les barques es mouen portant els seus desitjos, el jove està trist, però enamorat espera el suport de la seua amada.
A la vora del riu, la vida flueix sense pausa, I ell, en silenci, lluita per la seua causa.
Mirant l’horitzó, no passa la gana. La calma d’aquell l’instant, ompli la seua vida d’esperança, mentre el jove continua mirant, el llac li fa un somriure, mentre el jove pensa això pot ser que s’acosta un nou futur.》@.@.@.