《Gràcies amiga i mestra, D. Pepita Alonso Baixauli, baix tindré la sort que fores la meua mestra, i conductora de la meua vida.
M’ensenyares tot el que sé, també a respectar a com viure i a ser com sóc, gràcies a la teua dedicació i la teua paciència.
Sempre és un plaer fer aquests homenatges a simaters que tant s’ho mereixen, aquest cas és especial per a mi per haver sigut la meua mestra i poder tindre LA SORT, de què encara estiga entre nosaltres, per a poder-li donar les gràcies EN VIDA de tot cor.
En el mes de Novembre de 1950 arribà a Simat Dª. Pepita Alfons Baixauli a exercir una de les professions més boniques per al que té vocació com ella, l’ensenyament. Es va jubilar en Agost de 1990 després de 40 anys educant a successives generacions de simaters, fet que va celebrar amb companys, amics i familiars que li prepararen un comiat per a l’ocasió.
Som moltes les alumnes seues que li volem agrair tot el que ens ha ensenyat, la seua dedicació, esforços, paciència i compromís, que ha sigut la base fonamental de tots els que hem tingut la sort de tindre-la com a mestra. Moltes gràcies pels seus consells, sempre els tindrem presents i mai els oblidarem.
Gràcies amiga i mestra, Pepita Alfons Baixauli, baix tindré la sort que fores tu, mestra i conductora de la meua vida. Vull que estigues sempre en mi en aquest Rincón que tinc tots els meus records.I

@.@.@. VIVENSIES》

EL MEU BLOG