《 L’amor i la tendresa amb el temps.es dissipen, els costums i els tems fa que baixen acabar-se, alguns sentiments l’afecte perdura en els braços de l’ocàs, i en acatxons de somnis somiats.Busquem palpitacions plenes d’esperança, que porta la vida plena d’il·lusions, mentre arriben amb calma esperant aquell amor que es queda per sempre.A la vora del fet de clarejar del día el sol brillant i, tibi sé infiltrar per al balcó del cel, ensenyant mos d’un blau suau, i en fa pensar que la vida està plena de sentiments amb un gran camí ple de dubtes i temps ple d’incertesa.》@.@.@.