《 Una vega dues
amigues després de tems sense vores toparen en un bar, sé, saludaren en molta alegria, i sa segueren per xarrar i fer-se un café.
Una li comentà, en to de queixa, a l’altra …
Ma mare em telefona molt, per demanar-me que vaja a parlar amb ella, o per demanar-me que la porte algun lloc, o que vaja a menjar a casa seua, jo baixe poc i a voltes estic molesta, per la seua forma de ser i demanar-me les coses.
Ja saps com són els vells: expliquen les mateixes coses, una vegada i una altra!!
A més, mai em falten compromisos: Que passejar, que el café en el bar, que els meus fills, que les amigues, i algun viatge, etc.
“Jo en canvi va dir la seua companya (parle) molt amb la meua mare. Cada vegada que estic trista, la busque a ella, quan estic sola, quan tinc un problema i necessite fortalesa, acudeix a ella i en Senç millor”

“CARAM” diu l’altra – “tu ets millor que jo”.

“No ho cregues, soc igual que tu. Va respondre l’amiga amb molta tristesa.
Visite a la meua mare en el (cementeri)
Feu, abans que siga massa tard i recorda. “Els nostres vells necessiten poc, però aquest poc ells eu necessiten “molt” 》

@.@.@.