《 Ara que encara estic en totes les meues facultats, voldria dir-vos una cosa que tal volta en les preses de viure no vos he dit mai, no voldria, deixar d’aquest món sense dir el que he pensat sempre. Que el més bonic que mà passa’t en aquesta vida ha sigut tindre, els meus dos fills. David, i Raül, heu sigut la meua il·lusió, en la joventut i la meua alegria i tranquil·litat ara en la plenitud de la vida, vull divos que mai meu defraudat, sempre el pare i jo, estem, orgullosos de vosaltres, i encara que no teniu cap títol acadèmic, sé que alguns que sí que el tenen, no san defensat en la vida ni la meitat que, vosaltres, vull que sapieu que el dia que ens n’anem, per sempre, estarem tranquils i contens, perquè tenim dos fills que no mereixem. Bones persones honrades i treballadors, teniu una vida normal con la triareu vosaltres, Sau casat en dues bones xiques, que sé que les voleu i vos volen, que, tenim 4 peladilles, Gerard, Andrea Olga i Neus, no cabria ací tot el que escriuria de tot, el feliç que ens han fet al pare, i mi…
Així que vull que estigueu tranquils, nosaltres estem tranquil·la i satisfeta de la vida que hem tingut i sobretot de la família que tenim, no ploreu el dia que no estem, perquè més tard o més prompte espere tornar de nou de veure-vos a tots, i poder recordar, tot el bonic que vam passar junts… No ploreu, quan llegiu aquest escrit, encara estarem per ací. Però quan estem dormint, en un bonic lloc, i descansat en pau per sempre… Penseu que bossa’m volgut i vos VOLDREM SEMPRE 》

@.@.@.