《 Perquè te n’anares tan aviat a penes obrir les maletes on guardaves la teua vida i les teues il·lusions.

Tot just quan l’alba el somreia i les roses del teu jardí, t’ensenyaven la seua alegria per donar força a la teua vida.

Quan, mire les palomes voletejant, em parlen d’aquella bonica flor que sense dir adeu va marxar.

Perquè no em vas avisar i em vas dir
que la teua estança seria passatgera, i la teua vida tan curta i efímera.

Perquè ten anares tan ràpida si entre el laberint dels teus somnis, només pensaves a satisfer el teu món de somnis.

Pel fet que te’n vas anar, si només et vaig viure un instant que va ser molt bonic, però tan sols fou un moment.》@.@.@ .