《 A vegades sembla que tinc dues personalitas, sóc complicada i m’adone que és un desafiament estar al meu costat.
És que de vegades sóc difícil d’entendre.
Tinc silencis llargs i solitaris on no deixe entrar a ningú.
Tinc llàgrimes irreprimibles difícils de desxifrar.
Tinc una sensibilitat tan gran que moltes coses en fan mal, i em puc desfer en segons.
Sóc com una tempesta d’estiu, i inesperada, lleugera i impredictible .Tinc molts colors tants com el confeti, i tan fràgil com una bombolla de sabó. Necessite que sàpiguen travessar l’armadura que porte per defensar-me, que sàpiguen anar més enllà del meu aspecte.
Algú que tinga el valor de saber traure la meua verdadera cara.
Sóc a alegre.

Comprensiva

Tranquil·la.

Favorable.
Simpàtica
Companya
Si!! Així sóc verdadera i natural que és molt diferent de l’altra.
Com tots també tinc els meus defectes.
Sempre nia’n persones que més estimem fins i tot a costa de fer-se mal, amb les meues espines.
Algú que lluita al meu costat i que té la paciència de curar les meues ferides, que en són moltes 》