PLUJA,VENT, NEU,I PEDRA,

Spread the love

《20 -1 -2020 La borrasca Glòria, no l’oblidarem mai en la comunitat Valenciana, la pluja, vent, perdrà, i neu, han fet molt de mal a la nostra comunitat. Tres dies plovent sense mesura ni control més de 400 litres d’aigua, que ha caigut sense mesura quan cau sense mesura fa molt de mal per on passa. Fent mal a collites. Despreniments de balcons i sostres. Cases afonades. Palmera en la font gran. Desbordaments quan torna al seu lloc i veu que moltes voltes li han tapat el pas, per entrar perquè eixe i sempre Hera i serà el seu camí de sempre. Quan cau en tanta força. Desfent camins i barrancs que no tenen defensa.
Quan estan les collites a punt per a arreplegar i en una trompa de pluja se’n va tota la faena que ha fet deixe pobre llaurador que en tanta il·lusió estava esperant per a arreplegar una cosa del que via posat en tant de treball i la seua il·lusió per poder tirar endavant.
A Vegades sense esperar les coses, vénen, però tot està escrit. Quan el Vent se espanta tombant tot el que veu al seu pas. És el destí el que ens uneix quan passes aquests desastres quan que el firmament eu dilueix. També la pluja pateix quan el sòl la colpeja i la sirena agonitza quan ella es deixa caure en plor》

@.@.@.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Altres per Angela Alberola. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Quant a Angela Alberola

Com explicar, com es el meu poble Simat de la Valldigna .¡¡ El nom ja eu diu tot ,es un vall precios, ple de tarongers,rodat de montanes que sobrin ,per donar la ben vinguda al mar Mediterrani . Jan tres pobles preciosos plens de història i de vida. Tavernes el més poblat gran i més prop del mar. Benifairo el més menut en abitans.pero el més gran en treball, he indústria. Per últim està Simat. On estem els últims bais de una montanya que es diu el Toro., però som els primers en tot.sobretot molt bones persones. tenim artistes de tot tipus. Músics profesors ,bailarins . poetes mestres, meitges.bombers , Ets.pero tanbé som festers i divertits. Sempre tenim alguna cosa que selebar.. El monasteri a nomenat Santa Maria de la Valldigna. És el nostre guardià ,pues fa siqles que el tenim en el nostre entorn. Imvadinmos de la seva immensitat e istòria ,de flares mongos cisterssens en unes istòria increïbles..que els seus visitants. Cuant vénen es queden en la boca auberta .si teniu ocasió no es perdeu visitat tan gran joia..

Deixa un comentari