《 Només sé, que sé molt poc.

Que de vegades en quede adormida en els meus somnis veig tots els sentiments en mi, fins quan dormen. Només, puc despertar-los sense demanar perdó, perquè tot són coses que en dicta el cor.

Soc com soc, i sé que estic aprenent, de viure com vull. Perquè les coses del cor no tenen sentit. Ja que elles soles es guien segons les seues emocions i els batecs del seu cor.
Amb amors recordats que no fan ni soroll, són com cançons d’amor, que desperten tots els sentits, i que sempre anem guardant dins del cor.》

@.@.@.