《Té la lluna un vestit que només trau els diumenges.
Fet d’abraçades, promeses, i besades perdudes que van que danse pel camí.
Però sempre és el destí, els que els abandona.
Té la lluna un vestit, que només trau en, hivern
Fets d’il·lusions, somnis, passions i esperances perdudes.
Quan es perd un amor, és el cruel destí, que va d’estrossant cors i va deixant els trossos pel camí, aquests van plorant pels racons amb un sabor tan amarg, que va apagant la il·lusió, quan el cos, s’ansen de foc i passió 》

@.@.@.