《 Es forma un poema, quan les emocions troben els pensaments, els pensaments troben les paraules, les paraules es transformen en lletres que, en ajuntar-se, FAN POESIA.

Algun dia en quedaré adormida a soles per sempre, quan em passe, voldria que la terra seguirà abrigant les meues nits.
Què el sol calfara les meues cendres quan fera fred.
Que els rajos de la lluna ma enllumenaren les nits de foscor i boira.
Que l’aire s’emportarà, en forçà la meua cendra i l’escampara al voltant del meu poble.
Que les estreles, mene gronsaren asta el final del temps, i poder quedar-me descansant, per sempre al meu pobre. SIMAT.
Al m’ix de to ta la VALLDIGNA.》@.@.@.