《 La pluja i el vent, deslliguen els nucs de l’ànima i dels sentiments.

Les fulles mortes cauen en el sou, quan està començant hivern i les rames xiulen al vent.

Despullades sense res, com un arbre que plora, i canta cançons de pena i dolor.

Un sol tènue brilla barallant sé en l’aire, i una espessa boira no el deixa ni poder començar a alsarse.

En el balcó dels arbres, l’estan esperant arrupits de fred,i el sol, per aquells boscos i valls tan immens.

Muntanyes i rius plens de paciència, esperen adormits que els done calor eixos bonics rayos de sol.

Quan les plantes nues, veuen aplegar l’alba, estan cobertes d’escarxat i el fred, les xalà, elles miren el sol, que ja està tardant massa, perquè la seua esplendor quant arriba les donará calentor》

@.@.@.