《Estime la vida com molta gent, en silenci, desitjant que els somnis es facen realitat, m’agrada tancar els ulls i així deixar-me guiar per ella.

Estime la vida, perquè gràcies a existir em sent, realitza, com a persona, com a dona, com mare, i com àvia.

Estime la vida, perquè en la meua existència, cada insta’n, admire aquest planeta, amb les seues nits de lluna plena, el seu estel, tot infinit i misteriós.

Estime la vida, és bonica, i a voltes també dolenta, és el meu pensar, quan mire un profund i ample mar, on no hi ha ningú més que jo, el mar, i vida.

Estime la vida, encara que les nits siguen fosques, i la lluna canvie de color, és el que pense, quan en somnis puc pintar, el meu únic paisatge que sempre serà, un bonic somriure》@.@.@.