《 La lluna té un vestit, que només trau els diumenges.
Fet de moments, d’abraçades, besos i promeses perdudes, que van quedant pel camí.
Però sempre és el destí el culpable, de tot.
Té la lluna un vestit, que només trau en, hivern.
Fet d’il·lusions, somnis, passions i esperances perdudes.
Quan es perd un amor, el culpable és el cruel destí, que va destrossant cors i va deixant els trossos pel camí.
Aquest va plorant per racons perduts, amb un sabor tan amarg, que apaga la il·lusió, encara que estiga, en ses d’Amor i passió.》
@.@.@.