《 No voldria ser un destorb per ningú en la meua madura vida. No tinc por de ser gran, no en fan por les arrugues ni que perxa la pell, però m’espanta pensar en el futur de la meua vida.
Voldria no ser una càrrega, ni vore mai un sospir de resignació en la boca de ningu.
En els ulls d’altres no voldria veure mai la llàstima ni la meua fragilitat, ni la de la meua dependència.
Tampoc voldria que el meu nom es convertira en sinònim del sacrifici d’altres.
Quan siga gran, m’agradaria ser com l’aire i poder continuar movent-me encara que el cos en faça mal.
Vull que la maduresa siga un poema de llibertat, un cafè amb aroma de bons records, un quadre que encara busca perquè li falta la seua última pinzella.
No tinc por a la maduresa de la vida, però si tinc molt de respecte perquè aquest és un destí que no he triat jo, però sé que pot arribar en qualsevol moment, sense avisar i sense saber com poder-ho entendre.》@.@.@.