《 A penes bufa un poc el vent, una estrela fugaç creua ràpida el firmament, jo la mire observant el ràpid que va, és com el temps, que passa tan de pressa i desapareix. Com també a desaparegut, l’estrella sobre el sostre d’aquest cel tan imponent. La nit segueix en calma i ens convida a passejar, bais d’aquest cel estrellat, sembla que el fred sa amaga, per deixar sortir una càlida primavera.
Vaig fent passos, contemplant les estrelles, i veient els tarongers que amb el seu perfum, van d’esperat els sentits i deixant, amb aquesta suau brisa que el meu cos va perfumant.
M’agraden els passejos pels camps, i m’agrada pensar que s’acosta lentament aquesta primavera que tots estem esperant.
Però quan torne a casa, ja la terrassa aquesta nit torne a mirar el cel, em veig tan insignificant i poca cosa, quan mire tota aquella immensitat, que ens brinda el nostre bell, univers 》

@.@.@.