《El meu vall dorm tranquil entre sospirs i esperança, com en una nit alegre de bonica serenata,

Descansa cada nit en la seua instància, cobert pels càlids raigs, d’una lluna enamora.

Amb l’aire van pujant les olors de les flors, amb els seus bells colors, que la lluna cada nit acompanya en amor.

El meu vall està dormint entre sospirs i esperança, com en una nit alegre de bonica serenata.

Cobert està cada nit pels raigs d’una lluna enamorada, la lluna va de passeig, en aquesta nit estrella.

Aquest bonic vall nostre, amb els seus tarongers, perfume cada matí, i la gent que passeja sempre respira el seu aroma i queda empresonat del seu perfum asta l’ànima》

@. @. @ .