《Veig passar els camins de la vida, i a voltes no puc trobar l’ànima, quan la busque cada dia.

Estic terriblement, enamora d’ella, la poesia, ni menge, ni dorc, sol visc i escric en carn viva, i amb el que el cor em diga No dorc com tampoc viuria si no escrivira poesia. Perquè viure és respirar i jo respire tot el dia pensant i escrivint poesia.
La meua ment és com un laberint, i el meu cos és una mansió com un volcà que està sempre en erupció.Ànimes venen i van, sempre renovatla vida, elles m’omplin sempre, d’amor i també de fantasia. No dorc no menja no visc, només pense en poesia, de nit i de dia, estic com una ànima antiga, que escriu i pensa ,sempre POESIA》

@.@.@.