《 Així com naix el dia, també naix la poesia, a ningú li pertany la meua vida, però si, a la poesia.
Quan desperta un nou dia, no em demanes que calle, ni tampoc que riga, ni em demanes que no plore, només demanem, poesia.
Denunciem les injustícies els enganys i covardies, Perquè si tots callem que poc, val la nostra vida.
Patim algun desengany que vivim algun dia, encara que la poesia pot ser amor, filosofia, i dolor, sempre serà. Per al poble, una bonica ocasió.
Sabem que l’hàbit no sol fer a la monja, però sol ser veritat, no es pot obligar a fer allò, que no estàs preparat.
Sense importar, les idees, la justícia, ni, la llibertat. Nia qui s’encabote a tallar l’aigua i hi ha de posar disc a la mar.
El poble pla, i humil només, busca, Menjar i llit. Però al poble, lliure, valent i sofrit, també demana, pau Faena i llibertat 》@.@.@.