《 Quan estic trista, ve la soledat abrasar-me, per a poder omplir eixe buit que tinc, quan ja no puc, ni aguantar-me.

També Jan dies que estic despista i perduda, tan sols busque l’afecte d’una amiga, que em parle, i sàpiga consolar-me.

Eixos dies que la soledat, acompanya el meu camí, és com estar en un lloc, buit i trist a lora, aquesta soledat i la nit, no em deixa ni arribar al llit.

Dibuixe la tristesa, en mi mateixa, caminant per aquest intens mar, on la vida que he passat, ja fa un tems, que mà oblidant.

Tinc somiats, que són bonisc, estic rient, i la lluna al meu costat, vol pentinar-me els cabells, però el que està fent és recordame, el tems.

A la nit, a voltes em desperte, espanta, quan he tingut un mal somni, i en eixa foscor, quan escolte el meu cor, és tan real, que tinc molta por.》@.@.@.