《 Si em dius que jo soc lliure, i em cantes, que estic absent. Soc una flor de muntanya que poca gent la compren.

Regades per als blancs núvols que en silenci sempre arriben, obrint els pètals les flors, quan cau la pluja en elles.

Recitar en els camps, amb el temps veig sortir eixa lluita dels meus somnis, i també de tots els meus sentiments.

Si em dius que soc lliure i em cantes que estic absent.

Soc com flor de muntanya com una espiga en el desert, soc també eixa poesia que neix en la llibertat, expressant els sentiments d’un poeta il·lusionat. Escrivint als quatre vents i en tota la llibertat 》

@.@.@.