《 Perquè vens en aquells moments trucant a la meua porta!!! Quan ja tenia sembrat els somnis de la meua vida. i la meua expectativa.
Quan, va començar l’alba Senç trucant de sobte, començava el matí, Em va cridar suaument, però en passió i força, Just quan jo estava eixint en el balcó Mirant aquests bonics camps de tarongers i espigó,
Tocava a la meua porta l’amor. Venia sense, esperar-ho ni tan sols ho vaig buscar. Va arribar de sobte, jo estava assumada al balcó. Quan va tornar a tocar suaument, amb passió i subtilesa, jo seguia sense entendre, i no podia comprendre, que sortida en el balcó, em toca, a la porta l’amor.
Em tragué de la tristesa i d’aquelles llavors, van sortir espigues verdes i esveltes.
Des que va tocar la mor a la meua porta, i entra en la meua vída.
La va traure. D’aquella foscor que dins de mi , jo sentia 》

@.@.@.