《 Anem envellint, a poc a poc, tan a poc a poc que no ens adonem ni compte, ha voltes no tenim ni temps de poder apreciar, ni gaudir dels plaers que ens regala la vida, aquesta mateixa vida que alhora, ens va consumint.
Però que ningú haja de plorar per això, sinó, plorem per tot allò que no hem tingut el temps de poder fer, i estimar. Viviu sempre cada moment com si fos l’últim, perquès molt curt la vida, és com un somni i el somiat s’acaba prompte.
Quan tot s’acabe no em busqueu perquè ja no estaré, tampoc no em jutgeu, ni m’odieu, només recordeu-me com jo vos he estimat i vos he tractat sempre》

@.@.@.