《 A voltes he plorat per culpa a la por de volar, però la imaginació eu pot solucionar.
Entre els núvols de la por, el meu cor anhelava volar, però la claustrofòbia em feia tremolar.
Somiava amb cels oberts i bonics horitzons, però el pànic a volar en mantenia soles a poder navegar.
Així i tot, el meu interior, era com un riu vibrant, trencava les cadenes de la por, cada instant.
En somnis, travessava núvols amb valentia i vigor, enfrontant la claustrofòbia com una cosa dolça.
Perquè encara que la por ma brasa amb força, el meu esperit somiador és la fortalesa més forta.
Així, pensant a atrevir-me a volar perdia algun viatge en rialles per dissimular.
No podia volar físicament, però l’ànima, bola sempre que seu proposa.
Dues voltes que HE VOLAT, en hospital d’urgències baix acabar.》

@.@.@.