《 Quan les llums de la nit es van apagan, poc a poc, tot s’adorm, amb aquestes ombres que ens porta la nit, cobrint amb la seua cortina la llum, d’aquell vell dia que acaba.
Aleshores, es prenen en el nostre interior, les boniques i màgiques llums de la imaginació, i llavors, comencen els nostres somnis amb la fantasia de la nostra ment, que encara està desperta. Arriba asta mi, aquella resplendor de la blanca deessa del l’amor. La grandiosa deessa blava de foc, movent les onades d’aquells mars, que mai descansen ni dormen, d’aquells mars on la terra l’ompli de plantes flors, somnis he inspiració.
Embruixat el pensament dels que s’atreveixen a escriure en aquestes màgiques nits, de somnis infinits.
Quan a les nits les llums s’apaguen lentament i gradualment, tot s’adorm, menys la reina del cel, que amb la seua resplendor il·lumina els somnis del poeta somiador》

@.@.@