《 Quan mà dorma, per sempre deixeu que descanse.
Si algú m’estranya, no digueu res, i en silenci, busqueu la meua presència a les coses que m’agradaven, als meus escrits, les meues fotos.
No tireu la meua roba les que no feu servir regaleu-la.
(Passar-ho bé) en les vostres tertúlies.
Quan escolteu les cançons de la meua època recordeu-me amb un gran somriure.
Escolteu el vent, la música, i el cant dels ocells, aprengueu el llenguatge perquè un d’ells podria ser, jo.
A voltes que t’obliden viu, és més trist, que morir i ser oblidat
Quan m’adorma, la flama de la vida no s’apaga només perquè jo no hi siga. Perquè un dia, tornaré amb un somriure, per tornar a veure-vos i podré quedar-me amb vosaltres per sempre.》@.@.@.