《 Primer arriben els fills després es casen i se’n van de casa.
En acabat arriben els nets van creixent i un dia se’n van de casa.
Quan ets pare o mare mai no se’n van.
Però els pares també envelleixen.
Quan veges aquests ulls tristos, que una vegada brillaven, i ara no poden veure el món amb la mateixa claredat, i els seus peus cansats ja no els poden portar amb tanta facilitat, ofereix-los els teus braços i guia’ls amb paciència i amor.
Arribarà el dia que, amb el cor arrupit, els acompanyaran en el seu darrer viatge.
Si busquen les teues paraules, respon-los amb paciència i tendresa.
Si veus que repeteixen les mateixes preguntes, contesta’ls amb calma i dolçor.
I si no comprenen, explica’ls amb paciència.
Valoreu cada moment, perquè arribarà un dia en què ja no us demanaran res.
Estima els teus pares i demostra’ls quan els valores, mentre encara estiguen vius.
Perquè després ja pot ser massa tard! 》@.@.@.