《 M’agrada absentar-me del meu cos i poder ser espectador de les meues accions i descobrisc la meua vida que de vegades habita en la soledat del meu cos es refugia en un mar de decepcions i llàgrimes.

M’agrada absentar-me del meu cos, i deixar que els meus pensaments dominen la situació i sentir-me lliure dels enganys que de vegades envaeixen la meua vida, quan camine en la foscor.

M’agrada absentar-me del meu cos, i veure’m dormir mentre el meu món és l’amo de la situació, i només soc qui pot tindre somiats i en desperte pensant que a voltes aquests somnis són reals.》

@.@ @.