《 Quan una dona malgrat que la seua edat encara es veu guapa, cal acostar-se al marit mirarlo i donar-li directament la mà i dir-li, que ell deu tenir molt de mèrit que la seua dona estiga així.
Perquè el seu tracte ha estat bo, no la va atorrentar mai amb ximpleries.
Ni li va deixar a ella tota la feina pesa. No la va humiliar, ni la va ofendre, ni li va cridar amb veu brusca.
Perquè l’abraçava quan calia, fent-li petons i la respecta. Dient-li boniques paraules, i protegint-la de les dificultats i recolzant-la en els moments difícils.
I gràcies al seu bon tracte, la vida ha respectat a aquella dona i continuarà bonica perquè ha rebut uns bons tractes del seu marit.
A la maduresa això es nota més que mai.
Una dona quan viu juntament amb un bon home és elegant, tranquil·la, segura de si mateixa. Somriu, s’ocupa dels seus assumptes, porta la seua llar amb lleugeresa o simplement passeja pel parc al capvespre del braç del marit content. I alguns homes senten enveja, preguntant-se: “Per què la meua dona no és així?”
I la resposta és simple, a la dona cal cuidar-la i valorar-la, com un ésser humà. I amb aquesta dona cuidada i feliç sempre hi haurà un home a qui valdrà la pena estrényer-li la mà
Perquè nosaltres, les dones, no necessitem molt, només una mica de calor, i suport.
I la resta… ho perdonem. Perquè per amor es poden perdonar moltes coses.》

@.@.@.