《 Quan passen, les coses.
És el destí, o l’edat?
Per dubtar, de la meua veritat, o la teua.Ahir, a l’alb, ens deixares sense dir adéu.

Has deixat tota una vida per un cos més jove.
Ara, el comprenc,que vas canviar fins a la teua forma de vestir.
Que a algú adornes, amb el teu somriure.
Ja no em dius que no em vols perdre,
ara ja mas perdut, és molt tard si vols tornar-me a veure.
Dis li que t’estime com jo t’estimava.
Construeix amb els seus anys la meua vida,
fes-li sentir, el que mas fet patir.
Prova i dóna-li com a mi, un petó a veure, si sa borrona igual la pell.
Serà més jove però mai el dedicarà tota la seua joventut com jo, que el baix regalar la meua.
Pots pensar en el meravellós i. Bonic, que un dia va ser la nostra vida.》

@.@.@.

JA NO ÉS, NI ÉUSSERA MAI MÉS.