《 Encara que mirem per un altre costat sempre jaurà crits en un món de murmuris anunciant la festa de les lletres, paraules d’una rabia a voltes sense sentit, que orgullosa tracta de dir molt sense dir res.

Se senten crits mentre les muses es barallen i els poemes ploren en la llengua de l’ànima, quan es converteix en una rutina que a voltes, no diu res.

Ai d’aquelles lletres que criden, i d’alguns poemes que no tenen sentit pobres paraules i pobres poetes, d’aquelles lletres convertides en només lletres sense sentit que sempre aniran ha parat, al no-res 》

@.@.@ .