《 Què lamentes cor, estàs esperant sentir els crits del silenci?

Els moments passen, els anhels se’n van, i es queden sotmesos al cant del desconsol i l’esperança. Les idees de vida, van perdent-se per la pesarosa càrrega del que no entén, l’amor sense desamor. Serà que ha de ser així, passar pel desaire i el desconsol abans d’arribar a la glòria i els èxtasis, i com poder fer feliç als altres. La nostra existència sol moure’s entre el voler i no poder, o el no vull encara que puc. Prou de laments barats, la vida és nostra, com també són nosaltres les decisions que prenem. I també les conseqüències
Què lamentes cor, la resposta és res, perquè tot està aconseguit, tens tot el que tens, només has d’apreciar a sentir-ho. I saber tot allò que puga ferte feliç.
En aquesta meravellosa de vegades complicada VIDA》@.@.@.