《 Arriba un moment en què veiem que els obstacles que tenim, desapareixen sols, i els conflictes s’aparten també, aleshores ens venen a la ment coses que no coneixem, són les coses que a voltes hem imaginat. És quan penses, que jan, persones que poden asta en la boira.

Són els que saben com portar el timó de la vída d’altres, en destresa.

Viuen per mars i rius grans, van carregant plaer i penes, són alegres i experts del contraban i d’amors fugitius, són com jugadors astuts, són com llenyaters del temps, que venen contents per qui siga.

Però ni aquest sol, que crema, ni la boira que ens tapa, aconseguiran batre mai el meu menut esquelet, perquè és fort, i firme. Mai podran trencar la pau, de la meua vida, perquè mai, tindré un futur que em puga torturar la ment. Ni un passat que em tinga encadenat als records, perquè sempre viure en el present i no deixaré mai que s’escapa, sense haver gaudit cada segon de la meua vida》

@.@.@.