《 Ja molt que contar, i molt més, per escriure, no sé, per on començar, i molt, del que podria avere dit, de vegades el tems, meu ha prohibit.

Tinc mil històries per escriure, plenes de somnis i sentiments, llunes blanques i blaves, van ballant pel tems, mentre un sol de foc, balla sol, pèl, firmament.

Al llarg de la meua vida moltes coses he contat, altres no he pogut escriure, perquè, les he oblidat, tinc molt per dins, que no sé, ni com eu tinc.
Les guarde en el mar, dels meus pensaments, així les podré traure, quan voldré, i poder llançant-les, cuan vullga, als quatre vents.

On el vell temps, mai puga anul·lar-les, ni convertir-les en cendra, ni les puguen mai tirar al mar, perquè sempre tindran vida, aquelles lletres, que escrites están, en molts sentiments,i sempre estarán 》@.@.@.