《Tanque els ulls per un moment. I visualitze un bonic i frondós jardí. Assegura, veig, la seua bellesa i em pose ha recordat, quan acariciava les flors de gessamí, o d’algunes roses. Les olors i aromes, en fan recordar les vivències i alegries, que he tingut en la meua vida, encara recorde, alguns d’aquells moments, de joventut, que jan passat, i que encara men recorde, com si fos ara, i ma graderia tornar a viure una altra vega. No importa ni els anys que han passat, ni aquells tems tan lluny, ni la vida que he viscut. He estat en jardins molt bonics, però aquest gardí fou especial, recorde aquelles olors que em despertava la ment. En aquest jardí de flors, sempre, ve a la memòria aquells rècords que no he pogut oblidar mai, mai he tingut cap pensament, que m’aixa fet, oblidar aquella gran il·lusió que baix viure en aquell bonic jardí de flors.
Fins que vinga, últim dia de la meua vida, aquest jardí I el seu record, sempre serà, per a mi, aquell bonic record de JOVENTUT.》@.@.@.