《 Pel camí del temps, viatgen els meus records carregats de nostàlgia, tristeses, i alegries fantasioses, barrejats amb realitats sòrdides i genials. En el transcurs d’aquests viatges els meus ulls es fonen amb l’horitzó canvien-se de blau cel i vermell, mentre un sol lluminós, treu el cap, elevant-se cap a l’atmosfera celeste. Aleshores descobrisc que els àngels surten prompte a escombrar els núvols de cel, i només el vol d’algunes aus migratòries interromp la passivitat de l’ambient. M’arriben rellampecs de dubtes, volent evitar l’oblit precoç per alguna raó. Segueixen vagant pel cosmos de la meua ment, i en algun racó, reconeixen la realitat, i en un acte de màgia, s’atura el viatge en el seu temps intangible i feroç, esfumant-se de la meua memòria i torne a sentir que estic atrapada en aquest escenari que de vegades em sufoca. Va acabar el viatge … Van acabar els meus records … Va acabar la meua il·lusió … He tocat terra, en els meus records … Però torna una altra vegada la nostàlgia a la meua ment》@.@.@.