《 M’he donat conte, que no importa, si estem en un quarto mot menut, ple de pensaments històries, o estem en l’univers infinit, ple d’estrelles mars i muntanyes. Tot, està i eu portem en la ment, de cada escó de nosaltres.
Un dia, quan s’obriren les llums de l’alba no podia imaginar que aquell dia, jo tan dolenta i trista, e sentia.
El matí es va vestir d’un gris fosc sense alegria, i vaig començar a deambular, amb les primeres fragàncies del dia.
Comence recordant la gerra i la pau que dins de l’ànima jo tenia, gairebé ja era mig dia, i molt trista i mal em sentia.
En aquesta calor del bonic sol comen-se a pensar, que si tot està en la ment, de cada escó de nosaltres, no puc imaginar aquell dia tan dolent, i difícil de passar.
Em vaig posar a pensar, que amb aquest sol tan radiant jo no podia plorar. Perquè les coses són boniques, si les sabem imaginar, per dolent que siga el dia, sempre el podrem arreglar》@.@.@.