《 Mirant les estrelles em vaig adonar, que cada una d’elles és un món per als humans, que moltes voltes mirem sense voler mirar.
Que en cadascuna d’elles hi ha un paradís immens. Mirant-les vaig descobrir ,la infinitat de coses que ens perdem.

I nosaltres aquí, tan plens de tot, ens sentim, buits trists i sense il·lusió
Mirant les estrelles i pensant, vaig poder veure, que la felicitat pot arribar quant menys les esperes.
Que no serveix l’orgull per arres,quan hi ha una bona i bonica amistat.
Que tampoc serveix per arres plorar quan un amor se’n va.
Que no hi ha fronteres quan podem tindre vida. I amics per tots els llocs.
Que hem d’aprendre a viure, en companya, és el millor, encara que a vegades és el més difícil que tenim.
Mantingues a cada persona que estimes a prop del teu cor,dis li que l’estimes.
Perquè podríem despertar un dia i veure que hem perdut un bonic diamant, mentres estàvem massa ocupats recollint pedres 》@.@.@.