《cau la vespra,
Agonitza l’última llum i es percep el final del dia. En les ciutats ja es veu un poc de, obscuritat.

*Cau com la vida mateixa, com la nit que ja tenim damunt.
Va èxit la gent, cansa després d’un dia esgotador i torna a casa.

*Cauen alguns i tornen a caure, fer-se mal, una i una altra volta.
Cauen en cada pas sense dir res, i tornen a alçar-se.

*Alguns passen i miren, passen, i van mirant sense poder veure res,
pas trass pas cau la nit, i cauen els homes també.

*A ningú l’importa que el dia, puga canviar el seu color,
ningú sent el vol de les aus, ningú, només les escolte jo.

*Cau la vesprada, i ningú la replega, queda estesa per als cantons on l’aire encara sequis tibe per al Sol.

*Cau la vesprada, cau i espenta a la nit.
Crusat els carrers, passa la vida, i ens deixa les creus que portem cada escó damunt.

*I això que estàs pensant, ja no pot passar ui, de jau per a demà que serà un nou dia, i eu veuràs tot millor en fe, sense quimeres ni rancors.

*Cau la vesprada, cauen els humans i al final també caurem tots, perquè està vida, tot té, fi i caurem per sempre algun dia》

@. @. @.