《 Ens passa la vida entre, el dolor i alegria, entre, foscor i mentida.
Evadint la veritat
per la por, a les ferides,
perquè mirar-se a l’espill ens aniquila.

I sens, escapar el temps, entre el que vaig fer, i el que avera pogut fer, i entre llàgrimes perdudes, que jo mai les vaix buscar.

Un dia s’és a gota l’aire, i no podem, respirar, aquell dia estem morts, ja res, podrà canviar.

Però avui estás vius ,i encara ens batega el cor, podem deixar de banda a l’odi, per començar a sembrar amor.

Podem obrir les ales, i deixar els mals records també podem, deixar anar la causa i les nostres pors.

Entre que vull i no puc, entre que ho faré per mi, ens haurem guanyat el cel. Per com aprendre a saber morir》

@.@.@.